Revista 2003 (en PDF)
Revista 2002 (en PDF)
| Recull d'articles de la revista de l'Associació - 3 | ||
| Pàgines 1 - 2 - 3 | ||
|
Revista 2003 (en PDF) |
Revista 2002 (en PDF) |
|
Índex dels
articles publicats en aquesta pàgina:
41. Fem un centre intel·ligent. Editorial revista
2000. (Ma. Josep Cots)
..."un centre intel·ligent que ens permeti resoldre de manera eficaç els problemes
que se’ns presenten"
42. La
micorizació. (Jordi Aragonés)
Les micorizes són
associacions simbiòtiques entre les arrels de les plantes i alguns fongs.
43. El
medi ambient. (Joan Anton Sospedra)
Les fonts de
contaminació són molt variades, no només tenen origen agrari.
44. El futur no cau del cel, s'ha
de proposar i construïr-lo. Editorial revista 2001. (Ma. Josep Cots)
Obrim
nous projectes engrescadors, com el de l´orientació professional, ja que estem
sensibilitzats amb les necessitats de la nostra societat.
45. Hem de
descobrir el rostre de Déu en aquells en qui Ell ha volgut identificar-se. (Mn.
Santiago Martín)
És
sens dubte un camí segur en la formació d’homes i dones responsables, amb
capacitat de construir un món més just i fraternal a l’inici d’aquest nou
mil·lenni que ens toca protagonitzar.
46. Un
any de celebracions. Editorial revista 2002. (Emili Salvia)
L’estil
educatiu de Camp Joliu no el fan les instal·lacions, ni tan sols un programa
educatiu, que naturalment hi contribueixen; el fan, sobretot, les persones que
dia a dia dediquen les seves energies i la seva il·lusió a l’atenció
delicada de cada un dels/de les alumnes que se’ls ha confiat.
47. Parlem
amb Joan Boronat
El que
pretén Camp Joliu és mantenir aquest nivell de qualitat
48. El
beat Josepmaria i Camp Joliu. (Lluís Fabregat)
En el
centenari del seu naixement i prop de la seva canonització
49. El
món actual a la secundària: Palestins i Jueus. (Xavier Huguet)
Al Crèdit
Variable "El món Actual" s'intenta apropar els alumnes als fets més
remarcables de la història que estem vivint, com la greu situació per la que
està passant l'Orient Mitjà
50. De
les moltes coses que ens ensenya el teatre: Tècnica Alexander. (Joaquim Casas)
Ningú no ens
ha ensenyat a caminar, a respirar, a parlar... ho hem fet des de petits per
imitació! Ho fem bé?
51. Hi
haurà, o no, explotacions agràries viables?. (Miquel Rusiñol)
La misèria
no és possible combatre-la només amb l'agricultura; és necessari el
desenvolupament dels sectors secundari i terciari
52. Enologia.
els més petits dels elaboradors: els llevats. (Joan Rosselló)
Quan un
llevat es troba al most comença a multiplicar-se de forma frenètica i pot
duplicar la població en dues hores
Articles anteriors --
(Pàgina 1)
Articles anteriors -- (Pàgina 2)
Ja estem al 2000! i aquesta confiança en aquesta nova etapa ens crida a canviar i el que és més important, a estar disposats a canviar per a millorar fent una reflexió profunda del que fem, del que no hem fet i de com ho hem fet. Per això cal tenir la confiança que sempre podem tornar a començar si tenim voluntat de fer-ho i si ens adaptem a la nova realitat que ens envolta per a valorar-la en la seva totalitat.
Davant d’aquest missatge hem de veure com incorporar-lo en la nostra tasca educativa per a ser millors pares, millors mestres i de com fer una societat més avançada i més solidaria.
Crec que tots els que d’una manera o altra estem involucrats i compromesos en aquesta escola ens fem aquesta pregunta: com fer de Camp Joliu un centre intel·ligent que ens permeti resoldre de manera eficaç els problemes que se’ns presenten?
Les respostes estan en l’enquesta que hem elaborat i que ens permet prendre el pols a la qualitat educativa:
- Aprofundint en una bona comunicació entre pares,
professors i alumnes. En un diàleg de confiança mútua, exercitant l’art de saber
parlar i el que és més difícil: saber escoltar.
- Assistint a les reunions de curs per a viure i conèixer de prop les activitats dels
nostres fills i els objectius educatius.
- Fer de la tutoria una eina eficaç on la confiança i els objectius comuns ens facin
anar endavant en la millora personal.
- Participant en les activitats que l’Associació de pares organitza per a donar
idees, enriquir-nos amb les experiències d’altres pares i també per a gaudir entre
tots d’uns bons moments.
- Endinsant-nos en les motivacions educatives dels nostres alumnes i fills: habilitats
socials, compliment d’encàrrecs, rendiment escolar i capacitats creatives.
- Manifestar una il·lusió constant per a aprendre sempre, que és una de les claus de
progrés personal, de ser intel·ligents, que segons deien els savis, és el filtre de la
joventut eterna.
- Tot això fer-ho realitat concretant el dia a dia, proposant-nos fites a complir.
Crec que el repte és fer de Camp Joliu un centre intel·ligent i preparat, i això fer-ho entre tots contribuint en la seva eficàcia i treball en equip, per a celebrar i gaudir tots plegats d’un feliç mil·leni.
Ma. Josep Cots
Normalment els fongs s’introdueixen en el còrtex de l’arrel, només en un 3% de les plantes es queden únicament a la part externa. La majoria de les espècies de plantes silvestres i cultivades formen micorizes. L’aplicació pràctica de micorizes és factible en cultius on és habitual una fase de trasplantament (fructicultura, horticultura i flo-ricultura). Dins del programa de jardineria vàrem poder veure més a fons aquest tema, fins i tot vam fer una visita a un viver que realitza la micorizació per assegurar un bon assentament entre d’altres. També ha estat motiu de debat en les Jornades Monogràfiques de Paisatgisme que es van realitzar a l’escola.
Jordi Aragonés
No és cosa només dels polítics o dels industrials, ara toca als pagesos millorar la relació entre productivitat i respecte al medi. Una directiva comunitària obliga tots els països de la Unió Europea a actuar per reduir la contaminació per nitrats. Les fonts de contaminació són molt variades, no només tenen origen agrari. Però els nitrats d’origen agrari, a diferència d’altres, actuen sobre tot el territori i no només en focus puntuals com els abocadors o els desguassos d’aigües residuals. Des de fa molts anys utilitzem els adobs nitrogenats per a millorar la productivitat de les nostres finques.
Hi ha però una tendència a utilitzar-los en excés, sobretot en els conreus d’horta, i el nitrogen sobrant passa a contaminar les aigües subterrànies. En algunes zones del país aquesta contaminació és un greu problema a l’hora d’obtenir aigües potables per a la població i per a les explotacions ramaderes.
El codi de bones pràctiques no és només un llistat de recomanacions, ajuda a professionalitzar la gestió de la nostra producció, ajustant les despeses a la necessitat dels nostres conreus. Però a més, té caràcter d’obligatori en alguns territoris on la contaminació de les aigües és greu. Així, estableix unes zones a Catalunya on s’ha de tenir especial cura en aquestes pràctiques per corregir un problema real. Aquestes zones solen coincidir amb llocs on la producció de purins de granja és elevada. Alt Empordà, Osona, Segrià, Baix Camp i Baix Penedès són les comarques afectades, i en alguns dels seus municipis és obligat dur un registre escrit de la quantitat de nitrogen que es fa servir en relació amb la producció de les finques. El pagès ha de demostrar que fa una bona gestió del nitrogen.
Sovint es desconeix que els purins són un gran adob si s’utilitzen amb coneixements. S’estan buscant solucions, que mai no són fàcils perquè obliguen a canviar hàbits arrelats durant molts anys.
En alguns llocs s’han construït basses d’emmagatzematge per tal que els pagesos els facin servir quan més els interessi. D’aquesta forma les explotacions ramaderes tenen un coixí que no els obliga a tirar a terra els purins quan manca capacitat d’emmagatzematge a la granja, i els pagesos poden anar a carregar adob quan fa realment falta aportar-lo a la terra. En alguns llocs de Catalunya on la producció és suficient s’estan construint plantes de producció d’energia elèctrica que dessequen els purins. Els purins dessecats poden transportar-se a millor preu i així ser aprofitats per plantes de compostatge o per fabricants d’adobs.
La bona gestió del nitrogen, sigui en forma de purins o en altres formes orgàniques o inorgàniques, és una necessitat del medi ambient. Ens hem de posar d’acord per a gestionar correc-tament les nostres finques i així col·laborar en la conservació del medi. Un medi que heretaran els nostres fills i les generacions posteriors, i que han de poder explotar per a viure i gaudir.
Joan Anton Sospedra
44) EL FUTUR NO CAU DEL CEL, S'HA DE PROPOSAR I CONSTRUÏR-LO. EDITORIAL REVISTA 2001
Quan arribem a final de curs i ens trobem com cada any recuperant allò que hem anat fent dia dia, i projectem el que amb tant treball i il·lusió hem organitzat recordo una frase que em vaig trobar en un llibre, no fa gaire temps, i que en va fer pensar:" El futur no cau del cel s’ha de proposar i construir-lo".
Crec que aquesta frase és aplicable als moments que, dins la història de Camp Joliu, estem vivim tots plegats: pares, professors i alumnes. Sí, realment aquests són uns moments molt importants ja que estem creixent com centre educatiu i és evident que els projectes s´han fet realitat i que ja són presents davant nostre.
El futur de Camp Joliu és fruit, no d’unes predileccions menys o més encertades sinó d´unes propostes constructives que sorgeixen d´unes idees, d ´unes conviccions fermes i treballades en les creençes i en les aspiracions personals de molta gent, que ara es fan realitat.
Els edificis i les noves construccions han modificat el paisatge donant una estranya i a la vegada equilibrada combinació entre enginyeria i natura; esperem que les famílies omplin els espais interiors oberts a tothom i participin activament en totes les activitats educatives, però el que és més important és la consolidació dels coneixements, del saber fer i de les motivacions que envolta tot gran projecte.
Consolidem allò que vàrem iniciar amb coratge i esperit de superació, comencem uns nous estudis i enfortim amb les noves tecnologies la preparació intel·lectual dels nostres alumnes, i obrim nous projectes engrescadors, com el de l´orientació professional, ja que estem sensibilitzats amb les necessitats de la nostra societat.
El futur ja és realitat i tots estem motivats perquè així sigui, perquè el treball és una recompensa per aquell que hi gaudeix, i per sort n’hi ha moltes, moltes hores de treball, així que la conclusió és ben fàcil d´endevinar.
El futur ja és realitat, ja és aquí, i això ens permet continuar caminant més allà del temps, observant i analitzant el present per comprendre i construir el futur sense falses posicions optimistes ni pessimistes sinó amb la confiança i seguretat de fer un bon camí amb el diàleg i el treball de tots plegats.
Ma Josep Cots
45) HEM DE DESCOBRIR EL ROSTRE DE DÉU EN AQUELLS EN QUI ELL HA VOLGUT IDENTIFICAR-SE
Fa un any parlàvem en aquestes pàgines de la celebració del Gran Jubileu de l’any 2000, amb què l’Església convidava tota la humanitat a celebrar els dos mil anys del naixement de Jesucrist. Moltes famílies de Camp Joliu vàrem pelegrinar a Montserrat el mes de novembre per unir-nos a la celebració jubilar. Alguns alumnes i professors de l’Escola varen ser a la històrica Jornada Mundial de la Joventut a Roma el mes d’agost.
Justament el dia que s’acabava el Jubileu, el 6 de gener del 2001, el Sant Pare Joan Pau II ens va escriure una carta on reflexionava sobre aquesta gran experiència i animava a tots els cristians a afrontar els reptes que el tercer mil·leni ens presenta. Precisament, el títol de la carta és "A l’inici del nou mil·lenni".
La lectura atenta d’aquesta carta aporta una gran llum sobre molts aspectes de la tasca educativa que dóna sentit a l’existència de Camp Joliu. Ara voldria fixar-me en una d’elles.
Referint-se a Crist diu: "Hem de saber-lo descobrir sobretot en el rostre d’aquells amb els quals ell mateix ha volgut identificar-se: «Perquè tenia fam, i em donàreu de menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m» (Mt 25, 35-36)". Després de fer un repàs de les escandaloses situacions de desequilibri econòmic de la nostra societat, assenyala també altres noves formes de pobresa: "la desesperació del no sentit, el parany de la droga, l’abandó en l’edat avançada o en la malaltia, la marginació o la discriminació social". I fa una crida a una "major creativitat" en la resposta que els cristians hem de donar a aquest panorama. "És l’hora —diu Joan Pau II— d’una nova imaginació de la caritat".
En altres pàgines de la revista es fa referència a accions solidàries que alumnes de Camp Joliu han dut a terme al llarg d’aquest curs. Si ho pensem bé és molta la capacitat que tenim, aplegant esforços, d’ajudar a moltes persones afectades per diverses necessitats que viuen prop o lluny de nosaltres. Hem de participar de manera activa en aquesta "imaginació de la caritat" que citàvem més amunt. Pel curs vinent ja hi ha diversos projectes en marxa: tant de bo la resposta dels alumnes i de les famílies continuï com fins ara carregada d’il·lusió i de generositat.
És sens dubte un camí segur en la formació d’homes i dones responsables, amb capacitat de construir un món més just i fraternal a l’inici d’aquest nou mil·lenni que ens toca protagonitzar.
Mn. Santiago Martín
46) UN ANY DE CELEBRACIONS. EDITORIAL REVISTA 2002
El setembre de 1982, els primers alumnes de Camp Joliu arribaven a l’Escola. Per a ells –que ja ronden els 35 anys- i per a Camp Joliu –que també s’ha fet més gran- ja han passat vint anys. Després d’aquell primer grup, els han seguit molts altres alumnes i famílies; i si en aquell primer curs hi havia 18 alumnes, i el proper curs en seran més de cinc-cents, n’hauran passat per l’escola uns mil set-cents.
És una sembra important la que ja s’ha fet i encara és molta la que manca per fer; però mai no hem de perdre de vista que l’objectiu de la tasca educativa de Camp Joliu és que arreu hi hagi persones formades en uns valors que els converteixin en elements dinamitzadors del seu entorn.
Des del punt de vista material ens trobem també en un moment important: falta molt poc per a veure definitivament acabades unes instal·lacions de la màxima qualitat per a poder oferir el millor servei educatiu.
Però l’estil educatiu de Camp Joliu no el fan les instal·lacions, ni tan sols un programa educatiu, que naturalment hi contribueixen; el fan, sobretot, les persones que dia a dia dediquen les seves energies i la seva il·lusió a l’atenció delicada de cada un dels/de les alumnes que se’ls ha confiat.
I és en aquest àmbit on veiem plasmada amb perfils ben definits l’empremta del Beat Josepmaria, que inspira molts dels valors que volem transmetre. Aquest any en què celebrem el centenari del seu naixement és una bona ocasió per a reflexionar-hi, com fem des de les pàgines d’aquesta revista. Les seves ensenyances ens ajuden a valorar les persones, a comprendre-les en les seves dificultats, a treballar amb intensitat i sentit de servei, a ser optimistes i alegres, a respectar la llibertat de cada un, a donar importància a les coses aparentment petites...
Són trets que ajuden a configurar aquest ambient en el que tantes persones s’han sentit a gust al llarg d’aquests vint anys i que segueix atraient a les noves famílies que s’incorporen a l’Escola. No podem considerar-nos millors que ningú, perquè no ho som. Però sí que hem de sentir-nos agraïts per haver rebut aquest esperit. No és altre el sentit dels diversos actes de celebració del seu centenari als que us hem anat convidant al llarg d’aquest vintè curs acadèmic.
El proper 6 d’octubre, l’Església el comptarà en el nombre dels seus sants, i és, per tant, un motiu d’immensa alegria per a tots nosaltres i una ocasió d’aprofundir en el seu missatge espiritual. Per això us volem convidar a la peregrinació a Roma que hem organitzat des de l’Associació per a participar en la cerimònia de la seva canonització.
Emili Salvia
En Joan Boronat i Boronat és el President actual de l’Associació
Camp Joliu, pagès de professió i alcalde de Salomó. Amb ell volem conèixer
quelcom més d’aquests 20 anys de Camp Joliu.
Ens seiem un davant l’altre per a aquesta xerrada. Es nota que vol dedicar-me
el temps que faci falta, però que anem per feina. Al fer-li la primera
pregunta, no respon de seguida, fixa la seva mirada penetrant plena de
sinceritat i busca la millor manera d’expressar el que pensa amb paraules
plenes de sentiment.
J
oan, quin és l’origen de Camp Joliu?Immediatament trobava el suport i
recolzament de Caixa Penedès, sensible com sempre a les inquietuds del món
agrari. La Caixa comprà la finca on avui està ubicada l’escola i permeté
que a principis del curs 1982-83 allotgés els primers alumnes.
Quant al desenvolupament d’aquesta labor, m’agradaria afegir unes paraules
que ja he dit en altres ocasions, que Camp Joliu, enclavat al bell mig del
Penedès, ha anat creixent de mica en mica i teixint la seva història, amb la
senzillesa de l’amor quotidià entre els homes i la terra, ja que la nostra
breu història és fecunda i fèrtil, feta de sol i de pluges, de penes i d’alegries,
de suors i de fruits.
Vas viure els primers anys de
Camp Joliu?
Vaig venir-hi per primera vegada a
principis de 1985 per apuntar-hi el meu fill. Conec els orígens de Camp Joliu
per les explicacions dels dos anteriors presidents, Jaume Vallès i Antoni
Massana, com també d’en Josep Pelfort i de directius de Caixa Penedès.
Ja al curs 1985-86 vaig formar
part de la Junta de Pares o Comitè Gestor que té la particularitat de que
participa directament en les directrius de l’escola amb estreta
col·laboració amb l’equip de professors i al 1990 vaig tenir el goig d’ocupar
el càrrec de president.
Camp Joliu és conegut no només
al Penedès sinó a moltes altres comarques, com és el cas de la teva. Què ha
fet que Camp Joliu s’estengués tant?
L’alternança educativa en la formació
professional, amb períodes diferenciats a l’escola i a l’empresa, va
facilitar l’expansió a comarques més llunyanes ja que els alumnes poden
residir a l’escola durant aquests períodes. Si no fos així, segurament jo no
hauria portat el meu fill a una escola tan lluny. Sempre la millor propaganda de
Camp Joliu han estat els mateixos alumnes i famílies que han mostrat la seva
satisfacció als seus veïns i amics.
Es coneix Camp Joliu
fonamentalment per la seva Formació Professional Agrària de tants anys. Per
què ara a Camp Joliu es poden cursar altres tipus d’estudis com l’ ESO,
Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Superior?
En un primer moment semblava que a Camp
Joliu només es faria Formació Professional Agrària de Primer Grau, i va ser
una gran audàcia embrancar-nos amb el Segon Grau al curs 1985-86. Ja fa cinc
anys vam iniciar els estudis de Secundària a causa de la reforma educativa.
Camp Joliu, com sempre, ha de donar resposta a les necessitats educatives del
moment als joves dels nostres pobles en aquesta edat clau per a encertar el seu
futur.
I ara, un nou edifici, "La
Vinya". Ha de créixer molt més Camp Joliu?
Caixa Penedès sempre ha demostrat la
seva sensibilitat entorn el projecte de Camp Joliu, i una de les mostres n’és
l’edifici singular de La Vinya que sens dubte augmentarà el prestigi de tota
la instal·lació. També gràcies a la col·laboració de moltes persones i
puntualment de forma molt generosa, s’ha pogut estrenar aquest curs l’edifici
"Els Til·lers" i l’ampliació del menjador.
Més que créixer desmesuradament i sense sentit, el que pretén Camp Joliu és
mantenir aquest nivell de qualitat que és el motiu del prestigi que ha assolit
entorn la societat que l’envolta.
Els accessos per entrar a Camp
Joliu des de la carretera Nacional, són perillosos i insuficients. Ho
arreglarem?
Fa molt temps que preocupa un accés com
cal a l’escola i s’ha plantejat sovint aquest problema a l’Ajuntament de l’Arboç
on pertany la nostra entitat. Finalment sembla que amb les noves infrastructures
del pas de l’AVE quedarà ben resolt i l’accés serà de la dignitat que
requereix. Remarco que sempre hi ha hagut una bona entesa amb l’Ajuntament de
l’Arboç però que ara s’ha portat especialment bé en resoldre aquest tema
tan important.
Vols afegir alguna cosa més?
Sí, que veig un futur esperançador, sempre i quan es mantingui una
col·laboració mútua entre els quatre pilars que entenc que sostenen Camp
Joliu. Aquests pilars son:
Caixa Penedès amb el seu suport i sensibilitat, les bones relacions amb les
administracions públiques, l’equip de professors amb el seu esforç,
dedicació i rigor; i el quart pilar el formen totes les famílies que amb el
seu escalf i ajuda són el veritable patrimoni de Camp Joliu.
48) EL BEAT JOSEPMARIA I CAMP JOLIU
Ja hem explicat en diverses ocasions al llarg d’aquest curs la relació que existeix entre Camp Joliu i el fundador de l’Opus Dei, en aquest any en què celebrem el centenari del seu naixement i en què tindrà lloc la seva canonització. Per què a Camp Joliu celebrem aquest centenari?
L’any 1980 catorze famílies de
les nostres comarques varen constituir l’Associació "Camp Joliu del
Penedès". Buscaven la manera de dotar els seus fills d’una capacitació
professional i una bona educació que els permetés continuar amb la feina de la
casa en el seu àmbit rural. Calia també que aquesta solució servís per a
moltes altres famílies en el futur.
Varen trobar una bona solució en les Escoles Familiars Agràries que ja
existien a Catalunya -a Vic i a Lleida- i a d’altres zones d’Espanya. I l’any
1982 va arrencar la EFA Camp Joliu.
Les EFA havien nascut a finals dels anys seixanta, sota l’impuls directe de
Josepmaria Escrivà. Per difondre el missatge espiritual que havia rebut de Déu
i amb l’únic afany de servir l’Església i la societat, va anar impulsant
diverses iniciatives de caire educatiu i assistencial arreu del món. En aquest
context, va animar un grup de membres de l’Opus Dei a trobar solucions per a
la millora de la formació professional, humana i cristiana de la gent del camp,
força abandonada al nostre país en aquella època.
Des del punt de vista tècnic i
pedagògic, les EFA s’inspiraven en el model francès de les Maisons
Familiales Rurales, amb l’alternança educativa (combinar de manera
efectiva l’estudi i el treball) com a principal senyera. Des del punt de vista
formatiu, les EFA pretenien plasmar l’esperit cristià de santificació del
treball, el nucli de l’esperit de l’Opus Dei, que ensenyava Josepmaria
Escrivà a través de la seva predicació i dels seus escrits. Podem afirmar,
per tant, que Camp Joliu no hauria existit -si més no tal com el coneixem- de
no haver estat per la seva empenta.
Amb els anys, l’escola va anar creixent i arran de l’última reforma
educativa es va transformar en una escola amb tots els ensenyaments secundaris:
ESO, Batxillerat i Formació Professional.
Podem descobrir moltes de les ensenyances del fundador de l’Opus Dei plasmades
de manera pràctica en els trets que considerem característics de l’estil
educatiu de Camp Joliu. Vegem-ne alguns.
Atenció personal:
L’educació no és una labor de masses; cal tractar cada persona d’acord amb
les seves peculiaritats. La tutoria individual amb alumnes i famílies és una
manifestació pràctica d’aquest plantejament educatiu.
Importància de l’exemple:
Si volem que els alumnes –fills i filles- millorin, hem de començar per
nosaltres mateixos. Les paraules poden moure, però l’exemple arrossega.
Optimisme i paciència: Educar
en positiu, confiant en la bona disposició de cada alumne, sense esperar que
necessàriament la millora sigui immediata: "Les ànimes, com el vi
bo, milloren amb el temps", deia sovint el beat Josepmaria.
Professionalitat: Si
hem de fer-nos sants complint amb perfecció els nostres deures, cal
esforçar-se per treballar bé, amb competència i dedicació. Aquesta és la
primera obligació dels qui ens dediquem a l’ensenyament, malgrat les nostres
deficiències.
Virtuts humanes: Sinceritat,
lleialtat, fermesa, laboriositat, ordre, alegria... són virtuts que fan més
amable la convivència i que cal inculcar als joves perquè siguin homes i dones
capaços de contribuir a la millora de la societat.
Primer, els pares: En
una labor educativa, el principal són els pares perquè són els primers
responsables de l’educació dels seus fills. Per això és tan necessària la
sintonia i la participació de les famílies en la vida de l’escola.
El valor de les coses petites: Els
detalls pràctics d’ordre, puntualitat, neteja, comportament i cura de les
coses materials, contribueixen a millorar l’ambient de treball i són ocasió
de fer més amable la vida als altres.
El treball com a servei: La
responsabilitat o encàrrec de cada alumne és un mitjà pràctic de fer-los
veure el propi treball com un servei desinteressat als altres. Amb el seu
esforç d’ara es preparen per estar en millors condicions d’oferir en el
futur un servei a la societat.
Déu enmig de totes les ocupacions: La
fe no és quelcom teòric; cal cercar Déu en les incidències de cada dia, en
el treball, en la convivència, en les alegries i les dificultats. Respectant
delicadament la llibertat de cadascú, la vida de l’escola facilita aquesta
trobada filial amb la pràctica de costums i devocions cristianes.
Perfil biogràfic del beat
Josepmaria:
Va néixer a Barbastre el 9 de gener de 1902.
Era el segon fill d’una família profundament cristiana. El seu pare era
propietari d’un comerç tèxtil de la ciutat i gaudia d’una bona posició.
Una sèrie de desgràcies familiars -la mort consecutiva de tres germanes
petites i la ruïna econòmica del seu pare- varen anar forjant el caràcter d’aquell
noi, bon estudiant i de caràcter agradable.
Quan tenia quinze anys, va començar a notar al seu interior una inquietud espiritual que el va portar a la decisió de fer-se sacerdot, però conscient de que Déu li demanava alguna cosa més, sense saber ben bé què era.
El 1925 va rebre l’ordenació sacerdotal a Saragossa i va iniciar la seva feina pastoral en poblets d’Aragó, fins que es va traslladar a Madrid a completar els seus estudis de Dret. Allà va desenvolupar una extraordinària tasca apostòlica i de servei en les barriades més pobres i hospitals de la capital, mentre seguia amb aquella crida interior que no s’acabava de definir i per a la qual demanava llum amb insistència. Va ser el 2 d’octubre de 1928 quan va veure amb claredat la voluntat de Déu per a la seva vida: la fundació de l’Opus Dei, que havia de difondre entre persones de totes les condicions la crida universal a la santedat en les circumstàncies ordinàries del treball, de la família i de les relacions socials.
Des d’aleshores dedicà la resta de la seva vida a impulsar i guiar l’expansió de l’Obra per tot el món i a aconseguir les necessàries aprovacions eclesiàstiques. El 1946 es va establir definitivament a Roma. Quan va morir el 26 de juny de 1975, l’Opus Dei, que per inspiració divina havia fundat, ja estava estès pels cinc continents, i comptava amb més de 60.000 membres de 80 nacionalitats.
Va ser beatificat a Roma el 17 de maig de 1992. D’aquell dia són aquestes paraules de Joan Pau II: "L’actualitat i la transcendència del seu missatge espiritual, profundament arrelat en l’Evangeli, són evidents; com ho mostra també la fecunditat amb què Déu ha beneït la vida i l’obra de Josepmaria Escrivà".
Lluís Fabregat
49) EL MÓN ACTUAL A LA SECUNDÀRIA: PALESTINS I JUEUS
Que els palestins i els jueus arribin a un acord és difícil ja que la seva relació des d’un bon principi ha estat ben traumàtica. Hauríem de buscar els orígens del conflicte en el procés descolonitzador, que va tenir lloc, en la seva primera fase, els anys 40 del segle XX. Aquest procés no va comportar cap problema per la majoria dels estats àrabs els quals van aconseguir la independència sense gaire incidents. Cal exceptuar, però, el cas de Palestina que va veure dividit el seu territori l’any 1948 amb la fundació de l’estat jueu d’Israel. La creació d’aquest estat, ignorant la majoria àrab que habitava la zona des de feia segles, va crear un conflicte internacional que avui en dia encara arrosseguem.
Israel viurà, des de la seva creació, en estat de guerra permanent i es desenvoluparà com un estat militar. El seu territori inicial l’anirà ampliant en successives guerres: l’àrab-israelí de 1948, la dels sis dies 1967 i la del Yomki Por del 1973. Aquestes guerres faran més fonda, encara, la ferida entre els dos pobles.
Des que va nèixer l’estat d’Israel els Palestins han lluitat perquè se’ls reconegui el dret a formar un estat nacional. Diferents grups polítics com l’OAP (Organització d’Alliberament de Palestina), Hamàs i Hezbolà s’han encarregat de la lluita, violenta, contra el govern jueu. El 1987 va néixer la Intifada, que vol dir guerra de les pedres, i que va esdevenir el símbol d’aquesta lluita. Més recentment, els extremistes palestins han practicat l’atemptat suïcida i selectiu amb l’objectiu d’atacar la societat israeliana.
Com veiem estem parlant d’una zona de molta tensió i per fer-la disminuir s’ha intentat buscar la pau en diverses ocasions. El 1979 es va signar a Washington els Acords de Camp David entre el president egipci, Sadat, i el president israelià, Beguin. Però, va ser el 13 de setembre de 1993, quan a Oslo i sota el principi de "pau per territoris", va semblar que s’estava més a prop que mai d’arribar a una solució. El ministre d’Israel Isaac Rabin i el cap palestí, Iàsser Arafat, van signar un acord de pau pel que Israel consentia l’establiment d’una Administració Autònoma Palestina a Gaza i Cisjordània i va sentar les bases pel reconeixement futur d’un Estat Palestí. Els elements extremistes d’ambdós bàndols van boicotejar aquest acord de pau i tots els posteriors i han fet de la regió un polvorí de conseqüències incertes.
Els últims episodis d’aquesta crisi ens porten a un carreró sense sortida amb un Ariel Sharon, primer ministre d’Israel, que pràcticament ha liquidat l’Autoritat Palestina, no vol fer cas de les resolucions de les Nacions Unides i no vol sentir a parlar d’un Estat Palestí i, amb un Iàsser Arafat, debilitat i sense gaire control sobre les milícies extremistes que segueixen amb els atemptats sagnants contra la població jueva. La solució sembla passar per un canvi generacional dels líders de les dues parts i el reconeixement de l’Estat Palestí.
Xavier Huguet
50) DE LES MOLTES COSES QUE ENS ENSENYA EL TEATRE: TÈCNICA ALEXANDER
Quan ens movem, en el dia rere dia, poques vegades posem atenció en el que estem fent amb el nostre cos. Posem atenció amb els nostres objectius, però no a com ho estem fent. Hi ha un símil que ens ajudarà a entendre-ho... imaginem que estem conduint un cotxe i sense adonar-nos estem frenant, evidentment el cotxe avançarà, però amb un desgast afegit important i a menys velocitat de la normal. Això també passa amb el nostre cos: Sense adonar-nos estem exercint pressions sobre articulacions que frenen el nostre moviment.
Ningú no ens ha ensenyat a caminar, a respirar, a parlar ... ho hem fet des de petits per imitació! Ho fem bé? Si tenim l’hàbit de deixar caure el nostre cos cap endavant, hi ha una musculatura que s’activa per a evitar-ho i així equilibrar-nos. Al cap dels anys notem dolors a la columna, al coll, a les espatlles i un llarg etc.
És necessari que el nostre cos aprengui un nou llenguatge, l’hem de recol·locar. Com? Mitjançant la tècnica Alexander, que tot actor ha d’aprendre però que a tothom pot beneficiar. Quina és la postura que hem de tenir, o sigui la postura higiènica?
És important que els nostres peus estiguin en paral·lel (ningú imagina un cotxe amb les rodes que no estiguin paral·leles) separats a la mateixa longitud del maluc i trepitjant en posició de trípode (taló, i els coixinets de la base dels dits gros i petit ben recolzats sobre el sòl), els genolls gens tensos i encarats al segon dit del peu. La columna lumbar (el còccix) ha d’apuntar cap el terra, basculant el maluc si és necessari. Hem de concentrar-nos per a què s’allarguin les cervicals procurant destensar (concentrar-se en això va molt bé) i el mentó ha de tendir, sense anar, al foradet supraesternal (el tenim sota la nou, a la base del coll). Hem d’aconseguir el control primari, pensant que el cap (l’occipital) tendeix a anar cap endavant i amunt.
Va molt bé fer exercicis d’estimulació
als peus, per exemple agafar coses amb els peus; i exercicis de relaxació
mitjançant la respiració conscient (començant amb una expiració llarga +
retenció sense aire + inspiració llarga + retenció amb aire + expiració
llarga + ... uns quants cops).
Potser això serà un primer pas per a canviar els nostres mals hàbits, si en
tenim, amb el nostre cos: cuidem-lo, que és per a tota la vida!!
Joaquim Casas
51) HI HAURÀ, O NO, EXPLOTACIONS AGRÀRIES VIABLES?
Una explotació agrària és una empresa i, com a tal, ha de guanyar diners i donar feina a altres persones, complint així el seu fi social. Els conceptes de viabilitat i de rendibilitat no són iguals i no depenen només de la bona o no tan bona gestió interna que fa l’empresa, ja que hi ha una sèrie de factors globals que formen part de l’entorn de l’empresa i que hi tenen una enorme influència tant en la seva continuïtat com en la viabilitat i rendibilitat.
La globalització implica una obertura total dels mercats i que, possiblement, un bon grup de pagesos hagin de desaparèixer i, si és així, disminuirà, doncs, la producció d’aliments i caldrà importar-los d’altres països, potser dels que ara anomenem els països pobres (que són molt agrícoles i també són els que els hi augmenta més ràpidament la població). Les paraules liberalització, globalització, mundialització, nova economia o americanisme són paraules que totes elles connoten una obertura global de l’economia i del comerç, i això fa que, als mercats i empreses més locals, els hi arribin molt clar el pols de la marxa dels grans mercats mundials i d’altres esdeveniments a escala mundial, que abans semblava que no afectaven a les unitats econòmiques més localitzades a les nostres comarques. Aquestes paraules plantegen els grans interrogants que té avui en dia la nostra societat, com la qüestió de trobar feina, la immigració i l’emigració, l’exclusió d’una part de la societat, el nou liberalisme d’esquerres, l’oposició útil i necessària als moviments de globalització, la convivència amb diverses maneres de terrorisme, el desenvolupament sostenible, la cura del medi ambient i l’ajuda als països més pobres.
El marc de la OMC (Organització Mundial del Comerç), que és per on ens movem actualment, és el de la "no protecció". Actualment està en marxa la ronda de negociacions que va començar a Doha (Qatar) el mes de novembre de 2001 i estableix que abans de l’1 de març del 2003, els 143 estats membres de l’OMC hauran de trobar un acord sobre les modalitats i els detalls de com reduir la protecció dels mercats agrícoles i els ajuts agrícoles distorsionadors. Aquest acord establirà el marc per a un acord final que caldrà concloure abans del 1 de gener de l’any 2005.
La misèria no és possible combatre-la només amb l’agricultura; és necessari el desenvolupament dels sectors secundari i terciari.
La població activa agrària està baixant. Actualment a Espanya hi ha 962.000 persones ocupades i 183.600 persones a l’atur en aquest sector.. A nivell estatal, i des de 1990 al 2000, hi ha hagut un descens de la mà d’obra familiar dedicada a l’explotació xifrat en un 16 % de davallada; també han disminuït en un 21,7 % el nombre d’explotacions, però ha augmentat en un 26,2 % la mà d’obra no familiar, la SAU/explotació ha passat de 10,8 ha/explotació al 1989 a 14,7 ha/explotació al 1999. Existeix més especialització i més concentració.
A l’OMC, els
ajuts agrícoles interns de la UE es classifiquen en tres apartats o
"caixes":
1. Verds: Ajuts que l’OMC permet perquè no distorsionen els mercats
(Recerca, formació, lluita contra plagues...)
2. Blaus: Ajuts que inclouen els pagaments vinculats a programes de
limitació de la producció (Ajuts a la superfície i a caps de bestiar,...)
3. Àmbar: Ajuts no continguts en els anteriors i que sí que poden
distorsionar els mercats (Ajuts a través dels preus agrícoles,...)
Miquel Rusiñol
52) ENOLOGIA. ELS MÉS PETITS DELS ELABORADORS: ELS LLEVATS
Quan ens disposem a elaborar un vi, prenem com a medi inicial un most que és un mitjà nutritiu carregat de sucres fermentables, (glucosa i fructosa), en gran mesura i altres com l’arabinosa no fermentables. Però qui fa possible la transformació d’aquest suc de fruita en vi?. Tothom ha sentit alguna vegada parlar dels "ferments" o llevats. Aquests són els responsables de la transformació del most en vi, són doncs els "diminuts elaboradors", però com són?.
Els llevats són organismes vius que consten d’una sola cèl·lula, el seu cos fa entre 3 i 6 micres i si s’han d’assemblar a algú és als fongs microscòpics per la seva estructura i forma de reproducció. De llevats en podem trobar en tots els medis naturals pràcticament, però a nosaltres els que ens interessa conèixer són els capaços de fermentar el most, per sort solament unes quantes espècies, entre elles la més important "Saccharomyces cerevisiae" . Els llevats de vinificació poden tenir forma el·líptica, ovoide, esfèrica, de llimona (apiculada) i allargada.
Quan un llevat es troba al most
comença a multiplicar-se de forma frenètica i pot duplicar la població en
dues hores. En aquestes condicions la Glucosa i Fructosa són transformades en
Etanol (alcohol de vi) i anhídrid carbònic (gas).
Quan les condicions ambientals deixen de ser favorables moren o adopten formes
de resistència esperant millors condicions.
Avui els llevats que utilitzem per vinificació són molt seleccionats, normalment s’utilitzen liofilitzats (secs) i els podem triar específicament segons el tipus de vi que anem a fer i sembrar els nostres mostos o vins en el cas dels caves hidratant-los prèviament. Aquests també poden utilitzar-se per iniciar peus de cuba que serviran per posteriors sembres.
Aquesta tècnica és molt
utilitzada al celler de Camp Joliu pels alumnes de CFGM de Begudes.
Una altra opció es cultivar els llevats sobre medi nutritiu estèril al
laboratori, amb la possibilitat de conservar-los d’una temporada per l’altra,
sempre que anem controlant la no degeneració i la viabilitat dels
microorganismes. Aquestes tècniques són portades a terme pels alumnes de CFGM
de Laboratori a microbiologia, d’aquesta manera els dos cicles es complementen
en aquest aspecte tan concret i tecnificat.
Joan Rosselló
Pàgina principal