La segona part de la conversa amb el director Emili Boronat va anar sobre la conveniència
o els problemes de l'ensenyament mixt. Ara es veu com un insult el simple fet de
plantejar aquest debat. No cal ser director d'escola per entendre que, sobretot a partir
dels 11 o 12 anys, els nois i els noies no reaccionen igual si estan barrejats que si només
hi ha companys o companyes del seu mateix sexe. Ens explica el director, molt
enraonadament, que si hi ha una noia al davant, a un noi no pots dir-li segons què ni en
segons quin to, precisament perquè hi ha aquesta noia, i el podries ferir i humiliar. Amb
les noies respecte dels nois, explica el director, passa exactament el mateix. És
propaganda relativista dir que nois i noies som iguals, que tenim els mateixos processos i
les mateixes necessitats. És una gran mentida dir que nois i noies som iguals. L'escola no
és una discoteca o un esplai perquè nens i nenes experimentin entre ells el primer
desglaç. L'escola és un centre de formació i els mestres han de tenir la llibertat de poder
alliçonar nois i noies sense pensar en el rubor que sempre hi ha entre femella i mascle a
partir de la pubertat. Quan penso en els meus anys d'estudiant, recordo amb precisió la
quantitat de temps perdut per culpa de les meves hormones desbocades i tota aquella
explosió de feminitat en desfilada constant. No em recordo ni tan sols enamorat:
simplement descontrolat, havent de compaginar la geografia amb l'olor de suavitzant dels
cabells de la noia que s'asseia davant meu. I al final, com era de preveure, ni ella ni el
mapa. L'escola no és la barra d'un bar, ni un viatge iniciàtic, ni una nit d'acampada, ni un
xat. S'espera de nosaltres alguna cosa més: alguna cosa més seriosa, si és possible. Tant
dels mestres com dels alumnes, tant de l'escola perquè no cedeixi a la desfeta relativista
com dels pares perquè entenguin que cal educar els fills amb fermesa i amb rigor, amb
autoritat i perseverança, molt més enllà del que el progressisme, que sempre i en tot ha
fracassat, dicti.
La segona part de la conversa amb el director Emili Boronat va anar sobre la conveniència o els problemes de l'ensenyament mixt. Ara es veu com un insult el simple fet de plantejar aquest debat. No cal ser director d'escola per entendre que, sobretot a partir dels 11 o 12 anys, els nois i els noies no reaccionen igual si estan barrejats que si només hi ha companys o companyes del seu mateix sexe. Ens explica el director, molt enraonadament, que si hi ha una noia al davant, a un noi no pots dir-li segons què ni en segons quin to, precisament perquè hi ha aquesta noia, i el podries ferir i humiliar. Amb les noies respecte dels nois, explica el director, passa exactament el mateix. És propaganda relativista dir que nois i noies som iguals, que tenim els mateixos processos i les mateixes necessitats. És una gran mentida dir que nois i noies som iguals. L'escola no és una discoteca o un esplai perquè nens i nenes experimentin entre ells el primer desglaç. L'escola és un centre de formació i els mestres han de tenir la llibertat de poder alliçonar nois i noies sense pensar en el rubor que sempre hi ha entre femella i mascle a partir de la pubertat. Quan penso en els meus anys d'estudiant, recordo amb precisió la quantitat de temps perdut per culpa de les meves hormones desbocades i tota aquella explosió de feminitat en desfilada constant. No em recordo ni tan sols enamorat: simplement descontrolat, havent de compaginar la geografia amb l'olor de suavitzant dels cabells de la noia que s'asseia davant meu. I al final, com era de preveure, ni ella ni el mapa. L'escola no és la barra d'un bar, ni un viatge iniciàtic, ni una nit d'acampada, ni un xat. S'espera de nosaltres alguna cosa més: alguna cosa més seriosa, si és possible. Tant dels mestres com dels alumnes, tant de l'escola perquè no cedeixi a la desfeta relativista com dels pares perquè entenguin que cal educar els fills amb fermesa i amb rigor, amb autoritat i perseverança, molt més enllà del que el progressisme, que sempre i en tot ha fracassat, dicti. |