La Universitat Oberta de Catalunya
(UOC) compleix anys. El
primer servei territorial descentralitzat
que va posar en marxa va
ser el de Manresa, el . La rectora
de la UOC, Imma Tubella, ha
participat a les Aules d’Extensió
Universitària de la Coordinadora
de Jubilats, amb la conferència
Nadius, immigrants o sense papers
digitals?, en la qual fa una decidida
defensa de la societat de la informació
i les noves tecnologies
com a eix vertebrador.
La UOC té . alumnes,
quin és el seu sostre?
La qualitat. No hi ha sostre. Una
universitat a distància com la nostra
pot arribar a tenir . estudiants,
però no és la nostra meta,
sinó donar servei al màxim d’estudiants
amb la màxima qualitat.
Amb quants estudiants va començar
fa anys la UOC?
Amb .
Encara que el creixement no sigui
l’objectiu, passar de a
. en anys és tot un desplegament.
L’explicació és que hi ha un tant
per cent reduït de titulats universitaris
i és aquest buit immens el
que explica el nostre enorme creixement.
Molta gent havia començat
estudis i no els havia acabat o
havia començat a treballar i els havia
hagut de deixar...
L’educació telemàtica es menjarà
l’educació presencial?
Les tendències internacionals
ens mostren que l’una no substitueix
l’altra, però cada cop n’hi ha
més de virtual. S’avança cap a la hibridació.
Cada vegada hi ha més
nadius digitals.
Qui són els nadius digitals?
Els que han nascut amb Internet.
Hi ha una gran diferència entre
els que han nascut a l’era Internet
i els que fem servir Internet
com a eina. Ells no utilitzen la tecnologia,
la viuen.
Algun exemple?
Sí, el cas d’aquelles nenes d’Austràlia
que van quedar atrapades en
una claveguera durant una tempesta.
Tenien un telèfon mòbil i sabien
perfectament quin és el número
d’emergències, però el que
van fer va ser demanar socors
mitjançant el Facebook. Els amics
quan ho van veure van alertar les
autoritats. Això no és una bestiesa
d’adolescents, cal entendreho
com una demostració de quin
territori se senten propi.
Però qui va resoldre la situació
van ser els equips d’emergència,
no pas el Facebook.
No podem recriminar a aquestes
nenes el fet que visquin en
una cultura totalment diferent i
que hi hagi grans diferències entre
com vivim nosaltres i com viuen
els nadius digitals. Un altre exemple:
a Atlanta, un nadiu digital es
troba una dona ferida a terra i el
que fa no és trucar al servei d’emergències
sinó enviar un Twitter
demanant que li busquinuna ambulància
a prop de l’adreça on es
troba. Això denota un canvi de cultura.
Com s’adapten els centres educatius
i l’oferta formativa a aquesta
situació que vostè descriu?
Aquí hi ha l’explicació del fracàs
de moltes universitats presencials
que han volgut anar cap a l’ensenyament
virtual. Igual que ens
passaria a nosaltres si volguéssim
ser una universitat presencial de
cop. L’educació virtual no consisteix
a penjar materials a la web,
sinó tenir un model que situa l’estudiant
al mig i posa tots els recursos
que té, inclosos els professors,
al seu servei. Abans el professor
era el rei de l’aula, ara ja no.
I els professors com s’ho prenen?
Hi ha professors que se senten
totalment incòmodes quan tenen
al davant un alumne connectat a
Internet. Se senten qüestionats. Els
estudiants comencen a prendre el
poder, saben si el mestre es va
preparar la classe l’any i encara
continua fent la mateixa. Uns
alumnes que tenen penjades al seu
abast les lliçons dels millors professors
del món són més difícils de
manegar. Això implica haver de fer
classes autènticament magistrals.
Quin és el futur del sistema
universitari català?
Si vol ser alguna cosa al món
haurà de col·laborar. Tenim un
sistema ric en universitats territorials,
metropolitanes, grans, petites
i virtuals. La intel·ligència
col·lectiva, en la qual el nosaltres
pot més que el jo, s’imposa.
I això encaixa amb la forma
que tenen els nadius digitals de
viure?
Així és. Cas : un nadiu digital,
si ha de comprar una cosa que li
interessa, utilitza les xarxes socials
i el coneixement global per assessorar-
se. Cas : hi ha empreses
que es dediquen a enviar reptes a
la comunitat científica i paguen per
la resolució del problema. En
comptes de tenir el seu servei
d’estudis envien reptes al món:
«tenim aquest problema, qui ens
el soluciona?». És com una subhasta
de coneixement. Són dos
exemples de l’era de la intel·ligència
col·lectiva.
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) compleix 15 anys. El primer servei territorial descentralitzat que va posar en marxa va ser el de Manresa, el 1996. La rectora de la UOC, Imma Tubella, ha participat a les Aules d’Extensió Universitària de la Coordinadora de Jubilats, amb la conferència Nadius, immigrants o sense papers digitals?, en la qual fa una decidida defensa de la societat de la informació i les noves tecnologies com a eix vertebrador.
|
Hace veinte años, las Naciones Unidas adoptaron 
