Sovint amb els adolescents costa parlar. Es troben en una etapa de canvi on els pares cal estigui molt presents. És important ser-hi però sense que es noti. Per aquest motiu la xerrada de formació per a famílies de secundària va tractar el tema de la comunicació amb dos professionals de l’educació familiar: Carlos Goñi i Pilar Guembe. Ells són orientadors familiars i autors de diversos llibres dedicats a adolescents.
En aquesta sessió a Camp Joliu ens van donar algunes idees importants que us resumim tot seguit:
- Sense autoritat no s’educa.
- Potser som massa estrictes en temes poc importants i en canvi en coses fonamentals no ho som tant. Cal ser permissius en allò accidental però molt estrictes en l’essencial.
- El nadó necessita atencions, el nen necessita limitacions i l’adolescent vol raons.
Què fem malament en la comunicació amb adolescents?
Les principal errades són parlar quan estan nerviosos, dir sempre el mateix, sermonejar i no escoltar. Els pares sovint escoltem pensant en respondre i no entendre. És fonamental comunicar-se en moments de calma, deixar de banda els nervis i encarar els conflictes el més aviat possible. No anar arraconant els problemes per por a les reaccions i ser respectuosos amb la seva intimitat.
Com afavorirem el diàleg?
El més important és buscar el moment adequat i parlar amb serenitat. Sovint caldrà acceptar les seves formes i anar-los donant moltes raons de pes. S’han d’establir pactes i a l’hora del diàleg és important que els anem motivant amb coses positives. No podem parlar només amb retrets i ens recomanen pensar en el “mètode de l’entrepà”, on hi ha sempre dos elements positius (pa) que embolcallen el tema complicat que volem encarar.
Per fer que la conversa sigui menys tensa un bon ingredient és el bon humor, un somriure i frases positives com: estem orgullosos, segur que ho faràs o et felicito.
Per a més informació us deixem la portada del llibre de Pilar Guembe i Carlos Goñi:
