L’Imma Ventosa Galimany ha estat 24 anys secretària a Camp Joliu. El 21 de juny serà el seu darrer dia laboral a l’escola i avui hem fet balanç d’aquesta etapa tan important de la seva vida. L’Imma és una dona de lletres: li agrada la poesia,  fer versos, llegir i viatjar. Nascuda a Llorenç, parla un català del Penedès impecable i molt característic. Té un tarannà tranquil i proper que l’ha convertit en una de les companyes de feina més estimades. Un afecte que és recíproc perquè l’Imma diu que ha gaudit molt d’aquesta feina i de l’ambient de Camp Joliu.

Com arribes de Llorenç a Camp Joliu?

Vaig veure un anunci al 3 de Vuit on es buscaven dues secretàries amb coneixements de francès. Després de superar l’entrevista vaig entrar a treballar el 27 d’abril de 1994.

Com era l’escola en aquell moment?

Sí. Feia de secretària a l’edifici central quan l’escola era un internat de nois. Estaven 15 dies a l’escola i 15 dies a casa i teníem alumnes de tot Catalunya, fins i tot de Girona o de Gandesa. Era tot un món on els nois anaven i venien per estudiar els FP d’explotacions agropecuàries, laboratori o jardinera. Aleshores hi havia poc més de 100 alumnes.

Quin canvi.

I tant! De poc més de 100 a més de 1.000 alumnes! Va ser l’any 1997 quan va arribar la primera promoció de noies de l’ESO. Estaven a l’edifici de Les Heures i es va posar una carpa gran (on ara hi ha el menjador de professors) que servia de menjador. Crec que va ser un gran encert per part de la direcció impulsar els estudis de secundària a l’escola. Van començar a arribar alumnes en autocar i recordo que els primers dies de la primera ruta fins i tot vaig fer de monitora.

I anar creixent. 

Els cursos es van anar ampliant fins arribar als estudis de Batxillerat. El curs del 2002-03 es va inaugurar l’edifici de La Vinya i van començar a arribar moltes professores. El personal també anava creixent i sempre hi ha hagut molt bon ambient.

L’ambient és important.

Sí, sempre hi ha hagut molta entesa. El treball m’ha agradat però també aquest clima juvenil i de respecte entre nosaltres. Sempre molt respecte. He gaudit molt de Camp Joliu, ha estat una de les etapes més importants de la meva vida.

Ara arriba la merescuda jubilació.

Sí. Els darrers anys ja he fet una jubilació parcial que em va permetre tenir cura de la meva mare. Tot té un temps i és moment de tancar aquesta etapa. Em costarà perquè Camp Joliu m’ha omplert molt. M’emporto sobretot unes grans companyes i a tot el personal. Aprecio molt a tothom i agraeixo a l’equip que em va donar aquesta oportunitat.

L’Imma acaba la conversa amb un gran somriure i moltes paraules d’agraïment. Li brillen els ulls intentant contenir les llàgrimes de l’emoció. Una emoció que s’encomana i que fa que ens adonem que el millor de Camp Joliu, són les persones.