Mes: juny de 2018

L’Imma Ventosa Galimany ha estat 24 anys secretària a Camp Joliu. El 21 de juny serà el seu darrer dia laboral a l’escola i avui hem fet balanç d’aquesta etapa tan important de la seva vida. L’Imma és una dona de lletres: li agrada la poesia,  fer versos, llegir i viatjar. Nascuda a Llorenç, parla un català del Penedès impecable i molt característic. Té un tarannà tranquil i proper que l’ha convertit en una de les companyes de feina més estimades. Un afecte que és recíproc perquè l’Imma diu que ha gaudit molt d’aquesta feina i de l’ambient de Camp Joliu.

Com arribes de Llorenç a Camp Joliu?

Vaig veure un anunci al 3 de Vuit on es buscaven dues secretàries amb coneixements de francès. Després de superar l’entrevista vaig entrar a treballar el 27 d’abril de 1994.

Com era l’escola en aquell moment?

Sí. Feia de secretària a l’edifici central quan l’escola era un internat de nois. Estaven 15 dies a l’escola i 15 dies a casa i teníem alumnes de tot Catalunya, fins i tot de Girona o de Gandesa. Era tot un món on els nois anaven i venien per estudiar els FP d’explotacions agropecuàries, laboratori o jardinera. Aleshores hi havia poc més de 100 alumnes.

Quin canvi.

I tant! De poc més de 100 a més de 1.000 alumnes! Va ser l’any 1997 quan va arribar la primera promoció de noies de l’ESO. Estaven a l’edifici de Les Heures i es va posar una carpa gran (on ara hi ha el menjador de professors) que servia de menjador. Crec que va ser un gran encert per part de la direcció impulsar els estudis de secundària a l’escola. Van començar a arribar alumnes en autocar i recordo que els primers dies de la primera ruta fins i tot vaig fer de monitora.

I anar creixent. 

Els cursos es van anar ampliant fins arribar als estudis de Batxillerat. El curs del 2002-03 es va inaugurar l’edifici de La Vinya i van començar a arribar moltes professores. El personal també anava creixent i sempre hi ha hagut molt bon ambient.

L’ambient és important.

Sí, sempre hi ha hagut molta entesa. El treball m’ha agradat però també aquest clima juvenil i de respecte entre nosaltres. Sempre molt respecte. He gaudit molt de Camp Joliu, ha estat una de les etapes més importants de la meva vida.

Ara arriba la merescuda jubilació.

Sí. Els darrers anys ja he fet una jubilació parcial que em va permetre tenir cura de la meva mare. Tot té un temps i és moment de tancar aquesta etapa. Em costarà perquè Camp Joliu m’ha omplert molt. M’emporto sobretot unes grans companyes i a tot el personal. Aprecio molt a tothom i agraeixo a l’equip que em va donar aquesta oportunitat.

L’Imma acaba la conversa amb un gran somriure i moltes paraules d’agraïment. Li brillen els ulls intentant contenir les llàgrimes de l’emoció. Una emoció que s’encomana i que fa que ens adonem que el millor de Camp Joliu, són les persones.

Us deixem amb les paraules de la Maria Dolors Fernández a la Festa de Fi de Curs. Ella va parlar en representació de les famílies de segon de batxillerat que aquest any acaben una etapa educativa.

Bon dia  a tots i a totes!

Si em permeteu voldria compartir unes paraules amb tots vosaltres.

Sembla que va ser ahir que, per primera vegada vam entrar a formar part d’aquesta gran escola que és “CAMP JOLIU”. Dic formar part, perquè sempre ens hem sentit acompanyats, assessorats i, per què no dir-ho, també estimats. Miro enrere i veig tot el camí recorregut fins  avui i m’he n’adono que la decisió  que vam prendre al venir a CAMP JOLIU va ser la correcta.

Tal i com jo ho veig, estic segura de que aquí,  en aquest acte hi ha moltes mares i pares de poblacions diverses i pensaments molt diferents, però de ben segur que tots tenim un denominador en comú, que és donar el millor als nostres fills i filles, i com que volem el millor, per això estem aquí a “CAMP JOLIU”.

Com a mare, no puc deixar de dir que, els fills de tots nosaltres, un cop deixen aquesta escola per anar a la universitat, per fer mòduls o per començar a formar part del món laboral, veig que els valors que han après com a persones, els coneixements com a estudiants, no haguès estat possible  sense el gran equip docent, directora,  director,  tutors ,tutores i professors i professores , GRÀCIES per la feina  feta, GRÀCIES  per acompanyar-nos en aquest camí tant important, que se’ns dubte és i será la base per poder afrontar els reptes que la vida anirà posant als nostres fills i filles.

Avui aquí, en aquest acte de fi de curs i finals de cicle, veig un gran engranatge que es va movent a poc a poc, però sense aturar-se, cada pinyó engrana perfectament amb l’altre, no hi ha marge d’error, aquest engranatge ha de continuar movent-se, uns marxen i comencen altres, no hi ha marxa enrere. CAMP JOLIU té data d’inici però no té data final, com us dic , aquest engranatge no pararà, teniu el nom, teniu els professionals, teniu la gent, teniu l’eix principal arrelat  totalment en aquesta terra, una terra que van saber treballar les persones propulsores   d’aquesta escola, persones molt valentes i amb  visió de futur.

Per als estudiants que heu fet batxillerat i per tant ja acabeu els estudis aquí, només us vull dir que continueu així, que respecteu i us feu respectar i que podeu dir orgullosos, que vosaltres també veu formar part d’aquest gran engranatge, i pels que canvieu de cicle, no baixeu la guardia  i continueu adquirint quants més coneixements millor,sóu part fonamental pel futur.

Bé, no m’allargo més, estaría  més estona parlant, però no pot ser. Deixeu-m’he dir a tot l’equip docent, que no afluixeu, continueu com ara, vosaltres sou  el lubricant que fa que aquest gran engranatge es mogui perfectament. Segur que vindran temps bons i no tant bons,però vosaltres heu sabut posar a CAMP JOLIU al lloc on és ara, al lloc que li correspon, al lloc dels millors. Tenim el pòdium assegurat.

M O L T E S   G R À C I E S