La volta al món de la Marta Junqué (promoció Camí)

La Marta Junqué (promoció Camí, 2006) és llicenciada en Ciències Polítiques (UPF) i sempre ha tingut interès en aconseguir un món més just i millor. S’ha seguit formant, ha treballat a Anglaterra, Washington i Brussel·les i actualment fa un recorregut pel món per conèixer de primera mà la realitat que es viu a molts països i també per fer volunariat amb refugiats o amb població desafavorida. Un gran viatge que omplirà d’experiències i coneixements la motxilla de la seva vida i que li ha permès un gran aprenentatge. Us deixem amb algunes de les reflexions que fa la vilafranquina Marta Junqué:

LLIÇONS APRESES  EL 2016

Aquest 2016 m’he embarcat al que fins ara ha estat l’aventura més gran de la meva vida, un viatge per 3 continents, i ho he fet acompanyada del meu marit i company vital (el Joãoinho). El viatge és un dels nostres grans somnis, hem treballat de valent per aconseguir-ho i ara està esdevenint real. I per això, estem feliços i agraïts.

Portem 162 dies lluny de la nostra zona de confort, del nostre nucli dur. En aquests mesos hem recorrregut més 20.000 de km, viatjat a 17 països, conegut i conversat amb milers de persones de cultures molt diverses, hem tastat la gastronomia local (tot i alguns mals de panxa!), hem après a saludar i a dir gràcies en més de 25 llengües. Tot això ho hem fet amb moltes ganes i només una motxilla de 8kg a l’esquena.

Viatjar és una experiència complexa però molt gratificant i enriquidora. De tot el que he après (tant del món exterior com de mi mateixa) a l’hora de fer “tancament de l’any” en destaco els punts següents:

ÉSSER HUMÀ. Tots som éssers humans però el lloc on naixem encara condiciona massa les oportunitats de viure que tenim. Independentment d’això, em quedo amb la sensació que l’ésser humà és bo per naturalesa (com deia Rossesau) i aspira “simplement” a ser feliç i progressar. Hem recorregut grans metròpolis i també zones rurals i, tot i no parlar la mateixa llengua, tothom que ens trobat ens ha intentat ajudar.

RELIGIÓ. No existeix cap religió que per si mateixa sigui dolenta per la humanitat. Els problema són els radicalismes i extremismes. És important que tinguem això present per evitar i confrontar als populismes existents i els que estan resorgint.

SOLIDARITAT. No només tenim la obligació moral de ser solidaris sinó que a més amb la generositat i solidaritat, tots hi guanyem. Són un win-win clar. Em quedo amb el caliu derivat de l’experiència d’apendre-ensenyant que vam tenir al nord de la Índia amb els monjos tibetants i amb la imatge de milers de voluntaris dedicant les seves vacances per alegrar i facilitar la vida dels refugiats aturats als carrers d’Atenes.

TU TENS PODER. Independenent del que et passa a tu i el teu entorn, tu tens la capacitat i el poder d’escollir la resposta a aquest fet. La mentalitat positiva i tenir clar els teus objectius/causes és clau per sentir-te realitzat i feliç.

L’AMOR SUPERA TOTES LES FRONTERES. Viatjar m’ha permès veure clar que com recorda el Petit Príncep “allò escencial és invisible als ulls”. Cap distància física pot superar l’estima emocional. Tot i estar molt lluny geogràficament, he sentit al meu “nucli dur” ben aprop!

El PROJECTE D’EUROPA. Europa es troba en un punt de no retorn. La manca de visió i poder real de les institucions europees no permeten donar solució als problemes actuals i sobretot a la crisi provacada per l’arribada dels refugiats. Una major i ràpida integració política europea és la solució més eficaç als problemes actuals. Els vells estats perderan força però en guanyarà els ciutadans de la Federació i els municipis.

LA VISIÓ EXTERNA D’EUROPA. En general, fora d’Europa es parla més d’Europa com a unitat política que a dins. Moltes persones veuen Europa com una terra de benestar i esperança (sobretot als països dels Balcans) i tots veuen perillar aquest projecte.

LA FORÇA DE LA MENT. Abans d’iniciar al viatge el treball ocupava un 90% del meu temps desperta. Cal restablir aquests equilibris, prioritzar i cuidar el cos que la ment. La ment és l’eina més poderosa que tenim i cal que comencem a donar-li més importància.

LES GRANS POTÈNCIES MUNDIALS QUE HEM VISITAT. Xina inclou metròpolis molt avançades però encara té un règim polític molt tancat i amb un gran control sobre la població i els seus drets. Moscou, capital de Rússia, sorprenentment conserva encara una gran estètica comunista. Vam tenir l’oportunitat de conversar amb molts joves d’aquesta ciutat i molts d’ells són favorables al govern i polítiques de Putin. Senten que ha tornat a posar el seu país en la 1ra línea mundial. Índia és encara un país amb un aspecte molt poc desenvolupat. La majoria de classes populars de la Índia donen suport al seu Primer Ministre i ell ha emprès grans reformes per aturar la corrupció i desigualtat.

SOSTENIBITAT. La lluita per fer un model econòmic sostenible (en termes socials i ambientals) s’ha fet més visible que mai. Hem estat en metròpolis (com New Delhi i Beijing) on al sortir al carrer els ulls et picaven i es tornaven vermells i on respirar entre el núvol que t’envoltava era una odisea.

VIATJAR. Si teniu la oportunitat i les ganes de fer-ho, no ho dubteu. És una inversió que val la pena, a part d’experimentar escenes (humanes i naturals) meravelloses i molt diverses, et permet superar els teus propis límits, coneixe’t per tu i per expandir el teu coneixement del món i dels que hi habitem!

Així doncs, m’acomiado del 2016 donant-li les gràcies per ensenyar-me a través de les derrotes, encerts i tots els grans moments. Per mi ha estat el millor any de la meva vida (fins ara!).

Us desitjo a TOTS un FELIÇ 2017!
Siguem imaginatius i revolucionaris per crear un món millor i més just en el que les noves generacions puguin sentir-se orgulloses de la nostra herència. A fer possible allò que sembla impossible!

Pel·lícula: Camino a la escuela

Una pel·lícula per veure en família i que segur que us agrada i us fa pensar és “Camino a la escuela”, la història de quatre nens que expliquen les dificultats que tenen per accedir a l’educació. Us deixem amb alguns comentaris de les alumnes de 4t d’ESO després d’haver vist la pel·lícula:

Foix Romagosa:

“Aquesta pel·lícula, ha fet que m’adonés del fàcil que ho tinc jo per anar a l’escola i les poques ganes que hi poso a vegades i, aquests nens que tenen mil excuses per no anar-hi, tenen clar que és el primer.

Aquests nens superen qualsevol obstacle per arribar on volen arribar i això en un futur no molt llunyà els donarà els seus fruits, ja que tots quatre s’enfronten davant de situacions diferents per arribar a un mateix objectiu.

Els testimonis ens fan veure que si tu vols aconseguir una cosa, costi el que costi, ho aconseguiràs. Tu només guanyes si no et rendeixes”.

Mercè Ventura:

Gràcies a aquesta pel·lícula he assimilat que anar a l’escola és certament, un privilegi del que no tots els nens en tenen un fàcil accés. Els infants i adolescents d’avui en dia pensem que fem un gran esforç per anar a l’escola, malgrat que l’entrada no podria ser més fàcil. En canvi, es pot percebre que els nens que viuen en països subdesenvolupats, on la pobresa i altres característiques de tals indrets hi són molt presents, on s’hi viuen unes condicions molt dures, són els que hi apliquen un gran afany, són els únics que recorren un llarg trajecte a peu o amb cavalls, i amb una gran valentia, ja que són nombrosos i molt perillosos els obstacles que s’hi poden trobar.

Els nens i les nenes protagonistes de la pel·lícula viuen en zones molt allunyades, i malgrat les diferències, cadascun d’ells compateix la mateixa avidesa per l’aprenentatge, les mateixes esperances. La distància, la discapacitat i la discriminació són destorbs que pateixen aquests infants per tal de poder accedir-hi, però és tan gran la confiança, la fe i el valor que experimenten en ells que no hi ha obstacle que els hi negui l’accés, ja que saben perfectament que només l’educació els obrirà les portes a un futur digne. Aquests infants, amb el seu coratge i la seva il·lusió per arribar a l’escola ens mostren un exemple estimulant per a tots nosaltres, que no valorem el que tenim.

Lia Roig:

Aquest documental ens presenta la vida de 4 nois i noies que viuen en baixes condicions i ens mostren el seu recorregut cap a l’escola.

En el documental es pot veure un valor molt gran que no acostumem a entrenar-lo: L’ESFORÇ.

Cada un d’aquests nens té una distància mínima d’una hora i màxima de quatre per arribar a l’escola caminant per camins complicats, alguns d’ells amb l’afegit de que poden ser atacats per animals de grans dimensions com els elefants.

L’esforç és una virtut que les noves generacions estan perdent i no es té en compte com caldria.

Comparant aquests nois amb nosaltres tenim la sort que ens recull un autocar cada dia, tenim 2 vegades com a mímim un plat a taula, no ens falta de res… i tot i així ens seguim queixant si no tenim l’últim mòbil o aquells pantalons que porta tothom ara per posar un exemple.

L’esforç és una virtut molt important. Un exemple proper el tenim amb els nostres pares que treballen molt per poder donar-nos el que ens faci falta i, tot i així, seguim i seguim queixant-nos.

A mi, personalment, em va agradar molt el fragment del final del documental on cada nen surt a explicar què vol ser de gran, la il·lusió que tenen i que s’hi deixaran la pell per aconseguir-ho.

Aquest és un bon exemple per la vida, ja que potser ells no poden estudiar o anar a la universitat però tenen grans somnis com tots, tothom té somnis a la vida que amb l’esforç són més fàcils d’aconseguir.

Resumint, veient l’esforç d’aquests nens, els que tenim la sort de poder viure en el primer món ens fixem en el que ens envolta, donem gràcies del que tenim i lluitem pel que volem realment a la vida.

7 consells per fer un bon ús dels grups de whatsapp de pares

Whatsapp és una eina fantàstica que ens permet estar en contacte amb les famílies de les classes dels nostres fills i això és de molta utilitat per intercanviar informacions sobre reunions o activitats de l’escola. Però a vegades aquests grups han generat algun problema o les converses s’allarguen en excés. Com podem fer-ho per millorar l’ús dels grups de whatsapp de pares? Un deixem 7 consells que us poden ser d’utilitat:

  1. Finalitat: Intenta que el grup de whatsapp de la classe sigui per intercanviar informació útil. En cas que el missatge sigui reiteratiu o de poc interès és millor no posar res. Tampoc és un grup d’amics on es comparteixin acudits o informació personal.
  2. Agenda: No ens convertim en l’agenda dels fills: deixem que ells assumeixin les seves pròpies responsabilitats. La finalitat del grup és intercanviar informació i no pas ajudar a organitzar el teu fill.
  3. Evita certs comentaris. El grup no és per qüestionar la tasca educativa de l’escola. Cal evitar opinions del tipus “posen massa deures” o bé “els posen poca feina per la quantitat de vacances que tenen”. Tot això és millor parlar-ho directament amb el professor.
  4. No difonguis rumors. Evita comentar rumors que poden crear confusions i mals entesos. No feu servir frases del tipus: “a mi m’han dit que…” “he sentit que….”
  5. Vetlleu pel bon ús. Si teniu molt clara la finalitat del grup de whatsapp i veieu que hi ha famílies que no tenen un bona actitud no dubteu en dir-ho. Podeu fer-ho en privat.
  6. Privacitat. No compartiu continguts que vagin en contra de la privacitat de ningú o que sigui ofensiu.
  7. Problemes amb el professorat. Si teniu algun problema per resoldre amb el mestre, no ho feu a través del grup. Cal oblidar frases tipus “al meu fill no li fa cas…” i aneu directament a l’escola davant de qualsevol dubte. Així tots dos parlareu amb calma d’aquests fets.

Aquests grups són una oportunitat, no la desaprofitem! És molt important promoure que estiguem units família i escola. La finalitat és establir un vincle educatiu per el bé dels nostres fills i els nostres alumnes.

(Font: Ser Padres)

Com millorar la comunicació amb els adolescents?

Sovint amb els adolescents costa parlar. Es troben en una etapa de canvi on els pares cal estigui molt presents. És important ser-hi però sense que es noti. Per aquest motiu la xerrada de formació per a famílies de secundària va tractar el tema de la comunicació amb dos professionals de l’educació familiar: Carlos Goñi i Pilar Guembe. Ells són orientadors familiars i autors de diversos llibres dedicats a adolescents.

En aquesta sessió a Camp Joliu ens van donar algunes idees importants que us resumim tot seguit:

  • Sense autoritat no s’educa.
  • Potser som massa estrictes en temes poc importants i en canvi en coses fonamentals no ho som tant. Cal ser permissius en allò accidental però molt estrictes en l’essencial.
  • El nadó necessita atencions, el nen necessita limitacions i l’adolescent vol raons.

Què fem malament en la comunicació amb adolescents?

Les principal errades són parlar quan estan nerviosos, dir sempre el mateix, sermonejar i no escoltar. Els pares sovint escoltem pensant en respondre i no entendre. És fonamental comunicar-se en moments de calma, deixar de banda els nervis i encarar els conflictes el més aviat possible. No anar arraconant els problemes per por a les reaccions i ser respectuosos amb la seva intimitat.

Com afavorirem el diàleg?

El més important és buscar el moment adequat i parlar amb serenitat. Sovint caldrà acceptar les seves formes i anar-los donant moltes raons de pes. S’han d’establir pactes i a l’hora del diàleg és important que els anem motivant amb coses positives. No podem parlar només amb retrets i ens recomanen pensar en el “mètode de l’entrepà”, on hi ha sempre dos elements positius (pa) que embolcallen el tema complicat que volem encarar.

Per fer que la conversa sigui menys tensa un bon ingredient és el bon humor, un somriure i frases positives com: estem orgullosos, segur que ho faràs o et felicito.

Per a més informació us deixem la portada del llibre de Pilar Guembe i Carlos Goñi:

Marcos Gavaldà: “Les FECS són el pal de paller de Camp Joliu”

Des de l’inici a Camp Joliu s’ha comptat amb aquesta figura tan genuïna i ja tradicional a l’escola com són les Famílies Encarregades de Curs (FEC). El valor de les FEC a Camp Joliu rau en la missió mateixa del col·legi, que consisteix a ajudar a les famílies, que són les veritables responsables i protagonistes de l’educació dels fills. L’excel·lent formació acadèmia, la pràctica de virturs cristianes i la formació de famílies són l’eix central del projecte educatiu de la nostra escola.

Per poder donar compliment a aquesta missió de l’escola de donar suport i ajudar els pares en aquest camí de formació dels seus fills, el col·legi posa a l’abast de les famílies múltiples mitjans: tutories, reunions trimestrals, Cursos d’Orientació familiar (COF ), … d’aquesta manera, les FEC seran aquest vincle d’unió que faran arribar a la resta de famílies del curs, tot aquest projecte formatiu del col·legi. Les FEC pretenen impulsar les activitats formatives que el col·legi posa ja a l’abast de la resta de pares i arribar a un tracte proper amb la resta de pares de la classe per integrar-los en aquest projecte educatiu.

En més d’una ocasió m’he trobat amb pares que pensaven que no estaven complint bé amb la seva missió de FEC per no haver muntat cap barbacoa de la classe per falta de temps. I els has de recordar que això no és la seva tasca principal, i que potser ells han complert perfectament amb el seu principal objectiu, ja que han sabut donar resposta a les necessitats de les famílies i han acostat el projecte educatiu del col·legi a la resta de famílies . L’organitzar trobades, serà una conseqüència de l’anterior, en tractar es crearan llaços d’amistat i aquestes trobades ens serviran per donar a conèixer el panorama immens del projecte de Camp Joliu.

D’aquesta manera podríem resumir que les característiques necessàries que ha de tenir una Família Encarregada de curs de Camp Joliu són les següents:

  • una actitud de servei a la resta de famílies del curs.
  • que siguin propers a la resta de famílies i que ajudin a canalitzar actituds de distanciament amb el tutor del curs.
  • que mantinguin una actitud d’unitat i confiança amb l’escola.
  • mantenir l’afany per la formació personal per millorar com a pares i persona.

Així doncs, quines tasques té una Família Encarregada de Curs? Fent un resum de punts que han sortit anteriorment podríem dir que les tasques són les següents:

  • afavorir un clima familiar entre els pares del curs.
  • fomentar que les famílies tinguin una bona entesa amb els diferents responsables de l’escola
  • animar a les famílies a assistir als mitjans de formació que Camp Joliu posa a l’abast.
  • Fer arribar els possibles suggeriments i iniciatives per millorar el funcionament del dia a dia.

Sens dubte les Famílies Encarregades de Curs són i han de ser aquest “pal de paller” que mantenen ben units al col·legi a la resta de famílies i sense les quals Camp Joliu no seria el que és, un escola de famílies.

Victoria Fernandez: “No som estudiants, som persones”

No vull que ningú es posi histèric al llegir aquest titular, com tampoc vull animar-vos a que deixeu els estudis per viure la vida, que és molt curta. No, tot el contrari, el meu objectiu a l’hora d’escriure aquestes paraules és ajudar a estudiants que s’han trobat en la mateixa situació que jo: encara sento un formigueig a l’estómac quan penso en els estressants dies de batxillerat: “que si busca una carrera, que t’agradi, és clar, però que tingui sortides i en quina universitat ho faràs, que si aquesta és més econòmica però està més lluny de casa, que aquesta té molt bona reputació però la nota de tall pels núvols…”.

Estava sota una gran pressió, i no només de mi mateixa, també ets sents pressionada pel teu entorn, “aquella és més intel·ligent que jo, treu millors notes i serà metge, advocada… salvarà el món” i jo no sóc més que una estudiant ordinària d’una universitat normal que no arribarà a res.

Doncs no, no vull que penseu en això mai més a la vostra vida, no sou només estudiants, sou filles, amigues, germanes… sou persones. Sou la creació més completa i més meravellosa que existeix. Oblideu-vos de les notes per un moment, esforceu-vos, demostreu el que valeu, perquè en un futur, el sis que has aconseguit perquè t’has esforçat valdrà molt més que el nou d’aquell o d’aquella que no ha mogut un múscul.

Sigues tu mateix, segueix els teus principis, descobreix quins són els teus punts forts i potencials, estudia el que vulguis i on vulguis, de veritat, això no és rellevant, el que de veritat importa són les persones: amb els seus pros i els seus contres, no només els metges i els advocats salven el món. Una professora entregada ajudarà a molts nens a fer-se grans; una publicista realitzarà una campanya revolucionària per salvar el medi ambient i fins i tot un actor de teatre alegrarà el dia a molts nois i noies amb les seves obres. Deixeu de ser estudiants per un moment i sigueu persones, esforceu-vos pel que voleu aconseguir, sense que importi la opinió de la resta. No sereu menys per estudiar una carrera amb una nota de cinc que una de dotze.

Del meu pas per Camp Joliu m’emporto això, jo sempre tan obsessionada per les notes, per ser la millor, quan de veritat això no és el que de veritat importa. A l’escola m’han ajudat a descobrir el que m’agradava, el que era bona i a potenciar-ho. Les meves professores es van sentir igual d’orgulloses de mi quan els vaig dir que estudiaria Publicitat que amb qualsevol altra alumna que hagués entrat a una altra carrera amb una nota el doble que la meva. Confieu en elles, elles us ajudaran a ser persones, a ser fidels a vosaltres mateixes, als vostres principis. Si esteu tan perdudes com estava jo, us ajudaran a descobrir en què sou bones i a potenciar-ho, confieu en elles, no només com a professores, sinó també com a persones. És l’essència de Camp Joliu, potser no formen els estudiants més brillants del món, ni els professionals que més triomfaran, formen persones, i al cap i a la fi, és la única cosa que de veritat importa.

Victoria Fernández Mangas

Orgullosa estudiant de Publicitat i RRPP a la URV i agraïda alumna de la Promoció Lynx de “La Vinya” de Camp Joliu (2014).

T’animes a fer un Curs d’Orientació Familiar?

Autora: Magda Minguet

Potser n’has sentit a parlar però no tens clar que és un COF i en què consisteix. Per això et resumim en format breu què és i les avantatges que suposa aquesta formació:

  1. És un curs per fer millor de pares. Sovint la feina d’educar és difícil, tenim dubtes i la vida va tan ràpid que no sabem on trobar les solucions. Però no estem sols. Els reptes que plantegen els nostres fills són comuns i altres famílies també els estant “patint”. Per això res millor que treballar amb casos pràctics i a través del diàleg trobarem solucions.
  2. Són cursos amb casos pràctics. No us penseu que són classes teòriques llargues i avorrides. Al contrari. Amb molt sentit de l’humor, es planteja un cas i entre tots els matrimonis assistents es comenta la situació. Qui modera la sessió és un orientador familiar que dóna pautes i planteja possibles solucions.
  3. Duren quatre sessions. Aquest és un dels reptes, que el curs no és d’un dia puntual sinó que té una continuïtat. Però és una inversió del nostre temps que a la llarga dóna molts fruits. Tot i que a molts us fa enrere el tema del temps penseu que val la pena formar-vos per la millor empresa que teniu: la vostra família. Si heu fet molts cursets per ser millor professionals…no creieu que val la pena fer-ne un per ser millors educadors?
  4. Enforteix les relacions. No només ens ensenya com enfortir la relació amb els fills sinó que també ens implica més amb el nostre marit/ esposa. Com? doncs és un temps que dediquem tots dos a parlar d’educació, pensem en els fills, ens formem per anar tots a una. Deixem de ser els típics pares que van ràpid i sempre pensen en allò urgent i mai en allò important. Dediquem cinc sessions a formar-nos pel bé dels nostres fills.
  5. Són molt divertits. I en això tothom coincideix. Parlar de les nostres situacions quotidianes i compartir temps amb altres famílies fa que el COF sigui un curs fresc, entretingut i on els somriures estan garantits. Ens divertim amb altres famílies de l’escola i això també crea un vincle important.

Ara que ja has pensat en totes les activitats que farà el teu fill per formar-se, és hora que els pares penseu que en quina activitat fareu vosaltres per tirar endavant el negoci més important que teniu entre mans: l’educació dels fills. Perquè els que ens dediquem a educar no podem parar d’aprendre. 

Si encara tens dubtes sobre els Cursos de Formació Familiar no dubtis en contactar amb l’escola.

Col·laborem

Logotip del Academica International Studies
Logotip del Cambridge University Press
Amb el suport de Generalitat de Catalunya

Tens cap dubte? Vols venir a conèixer-nos?

Contacta'ns